La valorització energètica és un procés totalment reconegut per la Unió Europea i regulat des d’un punt de vista jurídic per la normativa comunitària, estatal i autonòmica.
Amb caràcter general, hi ha tres àrees legislatives que regulen l’activitat de la valorització de residus:
- La legislació sobre prevenció i control integrat de la contaminació.
- La legislació sobre residus.
- La legislació sobre emissions industrials.
A continuació es descriu la principal normativa dictada per la Unió Europea, l’Estat espanyol i les Comunitats Autònomes, i se’n destaquen alguns articles que fan referència expressament a la valorització.
UNIÓ EUROPEA
El Pacte Verd Europeu (2019)
Les indústries de gran consum energètic, com les de l’acer, els productes químics i el ciment, són imprescindibles per a l’economia d’Europa, ja que proveeixen diverses cadenes de valor d’importància essencial.
Comunicació de la comissió al parlament europeu, al consell europeu, al consell, al comitè econòmic i social europeu i al comitè curopeu de les regions (2022). Pla REPowerEU
L‘objectiu del pla (REPowerEU) és posar fi a la dependència de la UE pel que fa als combustibles fòssils russos, que s’utilitzen com a arma econòmica i política i costen als contribuents europeus gairebé 100.000 milions d’euros a l’any, i fer-hi front a la crisi climàtica. La substitució del carbó, el petroli i el gas natural en els processos industrials reduirà les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle i en reforçarà la seguretat i la competitivitat.
Dins la fitxa informativa “indústria neta” que acompanyen el pla, se cita expressament la “valorització de residus” com una de les mesures per impulsar el desenvolupament de processos industrials més nets, juntament amb l’hidrogen verd, l’eficiència energètica, o ús circular de materials, entre d’altres.
Comunicació de la comissió al parlament europeu (2020), al consell, al comitè econòmic i social europeu i al comitè de les regions “Pla d’acció per a l’economia circular per Europa més neta i més competitiva”
La circularitat és un aspecte essencial de la transformació, en un sentit més ampli, de la indústria cap a la neutralitat climàtica i la competitivitat a llarg termini. Pot produir estalvis materials quantiosos al llarg de les cadenes de valor i els processos de producció, generar valor afegit i desbloquejar oportunitats econòmiques. En sinergia amb els objectius establerts en l’estratègia industrial, la Comissió afavorirà una circularitat més gran en el sector industrial mitjançant les accions següents:
- facilitar la simbiosi industrial mitjançant el desenvolupament d’un sistema de notificació i certificació promogut per la indústria, i possibilitar-ne la posada en pràctica;
Comunicació COM (2017) sobre el paper de la transformació dels residus en energia dins de l’economia circular: “The role of waste-to-energy in the circular economy”
La Comissió Europea insta els Estats membres que, quan revisin els seus plans de gestió de residus i avaluïn la necessitat de capacitat addicional de processos de recuperació d’energia dels residus no reciclables (per ex. d’incineració), aquells Estats membres amb una capacitat d’incineració baixa o inexistent i una alta dependència dels abocadors (és a dir la situació actual d’Espanya), adoptin una perspectiva a llarg termini i avaluïn, entre altres factors, la disponibilitat de forns de ciment per a co-processar residus.
Comunicació COM (2011), full de ruta cap a una Europa eficient en l’ús dels recursos
“La memòria que acompanya la nota de premsa de la Comissió enumerava una sèrie d’exemples sobre les millors pràctiques dutes o portades a terme per sectors industrials en l’àmbit de l’eficiència dels recursos i destaca entre les millors pràctiques d’eficiència l’ús de residus com a combustible a les cimenteres, perquè redueix les emissions de CO₂, els costos energètics i dóna una solució ambientalment correcta als residus.”
Decisió 2013/163, de 26 de març, per la qual s’estableixen les conclusions sobre les millors tècniques disponibles (MTD) per a la fabricació de ciment, calç i òxid de magnesi conforme a la Directiva 2010/75/UE, sobre les emissions industrials
“La Comissió Europea considera la utilització de residus a forns de ciment com una Millor Tècnica Disponible (MTD): “Existeixen diversos tipus de residus que poden substituir les matèries primeres o els combustibles fòssils en la fabricació de ciment, contribuint amb això a l’estalvi de recursos naturals.”
Comunicació COM (2015) Tancar el cercle: un pla d’acció de la UE per a l’economia circular
“Quan no es poden evitar o reciclar els residus, en la majoria dels casos i tant des del punt de vista mediambiental com econòmic, és preferible recuperar el seu contingut energètic en comptes de dipositar-los en abocadors”.
Directiva (UE) 2018/2001 del Parlament Europeu i del Consell, d’11 de desembre de 2018, relativa al foment de l’ús d’energia procedent de fonts renovables
A l’article 2 a la definició de “biomassa”, s’inclou la fracció biodegradable dels residus industrials i municipals.
ESTATAL
Estratègia Espanyola d’Economia Circular, Espanya Circular 2030
En el títol VII “Medidas fiscales para incentivar la economía circular”, capítol II “Impuesto sobre el depósito de residuos en vertederos, la incineración y la coincineración de residuos”, es reconeix:
Art. 88. Hecho impossible:
c) La entrega de residus per a la seva eliminació o valorització energètica a les instal·lacions de coincineració de residus autoritzats, tant de titularitat pública com a privada, situades en el territori d’aplicació de l’impost.
Article 93. Cuota íntegra:
g) En el cas de residus coincinerats en instal·lacions de coincineració de residus: 0 euros per tonelada métrica.
(…) Les comunitats autònomes podran incrementar els tipus impositius reconeguts a l’apartat anterior respecte dels residus dipositats, incinerats o coincinerats en els seus respectius territoris.
Llei 7/2022, de 8 d’abril, de residus i sòls contaminats per a una economia circular
En el títol VII “Medidas fiscales para incentivar la economía circular”, capítol II “Impuesto sobre el depósito de residuos en vertederos, la incineración y la coincineración de residuos”, es reconeix:
Art. 88. Hecho impossible:
c) La entrega de residus per a la seva eliminació o valorització energètica a les instal·lacions de coincineració de residus autoritzats, tant de titularitat pública com a privada, situades en el territori d’aplicació de l’impost.
Article 93. Cuota íntegra:
g) En el cas de residus coincinerats en instal·lacions de coincineració de residus: 0 euros per tonelada métrica.
(…) Les comunitats autònomes podran incrementar els tipus impositius reconeguts a l’apartat anterior respecte dels residus dipositats, incinerats o coincinerats en els seus respectius territoris.
Article 2. Definicions: “«Valorització»: qualsevol operació el resultat principal del qual sigui que el residu serveixi a una finalitat útil en substituir altres materials, que altrament s’haurien utilitzat per complir una funció particular o que el residu sigui preparat per complir aquesta funció a la instal·lació o a l’economia en general. A l’annex II es recull una llista no exhaustiva d’operacions de valorització.
«Valorització de materials»: tota operació de valorització diferent de la valorització energètica i de la transformació en materials que s’usin com a combustibles o altres mitjans de generar energia. Inclou, entre altres operacions, la preparació per a la reutilització, el reciclatge i el farciment.”
Reial Decret 646/2020, de 7 de juliol, pel qual es regula l’eliminació de residus mitjançant dipòsit en abocadors
Disposició addicional segona. Gestió de residus associats al COVID-19.
3. En cas que eventuals rebrots associats al COVID-19 facin impossible la gestió ordinària dels residus referits en els apartats 1 i 2, les autoritats sanitàries i mediambientals competents de les comunitats autònomes poden adoptar mesures de caràcter excepcional, precisant les mesures autoritzades i el seu àmbit temporal i espacial d’aplicació. A aquests efectes, podrà autoritzar-se la coincineració de residus en instal·lacions de fabricació de ciment autoritzades per a això, així com la recollida diferenciades de bosses procedents de centres o llocs on es doni un elevat nivell d’afectats per COVID-19.
Ordre SND / 271/2020, de 19 de març, per la qual s’estableixen instruccions sobre gestió de residus a la situació de crisi sanitària ocasionada pel COVID-19
Segon. Instruccions de gestió de residus.
“A aquests efectes, i en cas que sigui necessari, les instal·lacions industrials de fabricació de ciment autoritzades per coincinerar residus hauran de procedir a la incineració de la fracció resta a requeriment de les autoritats competents”.
Reial Decret Legislatiu 1/2016, de 16 de desembre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de prevenció i control integrats de la contaminació
Article 3, Definicions. «Autorització ambiental integrada»: la resolució escrita de l’òrgan competent de la comunitat autònoma en la qual se situï la instal·lació, per la qual es permet, a l’efecte de la protecció del medi ambient i de la salut de les persones, explotar la totalitat o part d’una instal·lació, sota determinades condicions destinades a garantir que la mateixa compleix l’objecte i les disposicions d’aquesta llei. Aquesta autorització podrà ser vàlida per a una o més instal·lacions o parts d’instal·lacions que tinguin la mateixa ubicació.
Nota: Totes les fàbriques de ciment a Espanya compten amb autorització ambiental integrada en vigor.
Resolució de 16 de novembre de 2015, de la direcció general de qualitat i avaluació ambiental i medi natural, pel qual s’aprova el Pla Estatal Marco de Gestió de Residus (PEMAR) 2016-2022
“L’aprofitament de l’energia continguda en els residus juga un paper important en la reducció de l’abocament de residus no reciclables i dels rebutjos procedents d’instal·lacions de tractament”.
“Valorar energèticament part dels rebutjos produïts en les instal·lacions de tractament mecànic-biològic, bé directament o mitjançant la preparació de combustible derivat de residus (CDR) que podrà ser usat en instal·lacions de coincineració de residus”.
En el pla es recullen les cimenteres autoritzades per a emprar NFU com a combustible
Reial Decret 815/2013, de 18 d’octubre, pel qual s’aprova el Reglament d’emissions industrials i de desenvolupament de la Llei 16/2002, d’1 de juliol, de prevenció i control integrats de la contaminació
En el capítol IV d’aquest Reial Decret recull les disposicions d’aplicació per a les instal·lacions que incinerin i coincinerin residus. Entre d’altres disposicions s’inclouen les relatives a:
– Condicions de recepció dels residus que s’hagin d’utilitzar com a combustibles.
– Condicions de disseny, equipament, construcció i explotació de les instal·lacions.
– Control i seguiment de les emissions.
– Compliment dels valors límit d’emissió: en concret en el seu Annex 2 “Disposicions tècniques per a les instal·lacions d’incineració co-incineració” es defineixen els valors límit d’emissió per als forns de ciment en els quals es coincineren residus.
Reial Decret Llei 4/2001, de 16 de febrer, sobre el règim d’intervenció administrativa aplicable a la valorització energètica de farines d’origen animal procedents de la transformació de despulles i cadàvers d’animals
“Disposició addicional vuitena. Valorització energètica de farines transformades d’origen animal.
1. La valoració energètica de les farines transformades de despulles i cadàvers d’animals assenyalades en l’apartat 2, mitjançant la seva utilització com a combustible en forns de fàbriques de ciment o de productes ceràmics o en centrals tèrmiques, quedarà exempta de l’autorització administrativa establerta en l’art. 13.1 de la present Llei, sempre que aquestes operacions, en les quals no es podrà valoritzar una quantitat de residus superior a la indicada en l’apartat 3, es portin a terme d’acord amb el que s’estableix en l’apartat 4 i respectant les prescripcions sobre nivells d’emissió de contaminants establertes en matèria de protecció de l’ambient atmosfèric.”
Reial Decret 265/2021, de 13 d’abril, sobre els vehicles a la fi de la seva vida útil i pel qual es modifica el Reglament general de vehicles, aprovat pel Reial Decret 2822/1998, de 23 de desembre
Reial Decret 679/2006, de 2 de juny, pel qual es regula la gestió dels olis industrials usats
Reial Decret 1619/2005, de 30 de desembre, sobre la gestió de pneumàtics fora d’ús
Reial Decret 105/2008, d’1 de febrer, pel qual es regula la producció i gestió dels residus de construcció i demolició
AUTONÒMICA
Es recullen les principals disposicions legals autonòmiques que regulen la valorització de residus en fàbriques de ciment.